Les articulacions dels dits solen ser més complicades del que semblen. El fet que siguin petites ens dóna un marge de maniobra reduït, el qual ha de ser molt precís i calculat. Si ens passem, podem arribar a provocar inflamacions, aquestes redueixen l’espai articular, ja de per si petit, i el dit no té cap possibilitat de moviment. Podem apreciar com, a la primera foto, el dit cor no és capaç de flexionar l’articulació interfalàngica distal. A la foto del mig, comença a mostrar signes de flexió i, en l’última foto, és capaç de flexionarla molt més. Arribat a aquest punt, el pacient només ha de fer revisions periòdiques, ja que el temps juga al nostre favor. A mesura que el dit perd la inflor / inflamació, serà més fàcil guanyar balanç articular.
OCT